Xarrada "Què ens fa humans?"

Dilluns 6 de maig a les 9:15 hores.

Col·legi Santa Joaquina de Vedruna.

Sinopsi

Quins factors modelen el nostre caràcter, la nostra intel·ligència o la nostra personalitat? Durant dècades, hem considerat que l'evolució era i havia de ser una teoria aliena a l'estudi de l'home i del seu comportament. Els éssers humans disposem d'un grapat de facultats mentals que ens han dut a desenvolupar un llenguatge, i amb ell una cultura, que supera de llarg la de qualsevol altra espècie del planeta. Juntament amb això, hem desenvolupat comportaments que aparentment estan completament desvinculats de l'evolució. La literatura, l'art, les societats democràtiques, les matemàtiques, la ciència... La influència de la cultura sobre el nostre comportament és indubtable. Malgrat això, mai no hem de perdre de vista que aquestes facultats mentals, tots i cadascun dels nostres comportaments, són manifestacions d'un òrgan, el cervell, el disseny i l'estructura del qual és el resultat de milions d'anys d'evolució, igual que és l'evolució dels nostres pulmons o el nostre cor.

A Darwin, li devem una teoria que ens està proporcionant respostes a algunes de les preguntes més antigues i importants a què ens enfrontem com a espècie: què ens fa humans? 

En aquesta xarrada es veurà com les teories de l'evolució Darwiniana ens han permès i ens permeten a hores d'ara estudiar i explicar aspectes del nostre comportament que creiem fruit de la nostra cultura, com el nostre sentit de la bellesa, la nostra moral o la nostra habilitat per a les matemàtiques. A Darwin, li devem una teoria que ens està proporcionant respostes a algunes de les preguntes més antigues i importants a què ens enfrontem com a espècie: què ens fa humans?

Conferenciant

Pau Carazo és graduat per la Universitat de València des de l'any 2005. Va realitzar els estudis de doctorat sobre l'evolució i la funció dels senyals comunicatius en aquesta mateixa universitat, estudis que va acabar l'any 2010. El 2011 va obtindre un premi del Govern australià "Endeavor Award" per realitzar una estada postdoctoral a la Universitat de Macquarie (Sydney) per a estudiar l'evolució de la cognició en rèptils. El 2012 es va traslladar a la Universitat d'Oxford amb una beca europea "Marie Curie", on va passar dos anys i mig estudiant la interacció evolutiva entre el conflicte sexual i l'envelliment (en la mosca de la fruita Drosophila Melanogaster). En 2015 va tornar a la Universitat de València amb una beca Ramón i Cajal, on actualment dirigeix el seu propi grup d'investigació.